Introducció
Els éssers humans portem fent Tinkering (trastejant) com a mètode d'aprenentatge des dels nostres orígens. L’homo habilis trastejava amb tecnologia i així va descobrir el foc, inventar la roda, i tot un seguit descobertes i enginys que obrien camí i constitueixen la nostra societat moderna.
La pràctica i mecànica de prova i error rau al cor del desig dels humans per resoldre problemes, inventar-se el seu món, donar vida a les seves idees i anticipar i mudar la incertesa de l’entorn.
Ha estat la formalització de l’educació que ha trencat aquest procés innat d’aprenentatge a fi de generar perfils especialitzats per treballar com a eines de la maquinària de la societat fruit de la revolució industrial (Ken Robinson).
Els artesans sempre han creat en una cadena d'aprenentatge experiencial de mestres i aprenents fent palesa la nostra innata curiositat i el nostre dot d'aprendre fent (Tulley xx). Els infants a la tendra edat de vuit mesos ja són observadors curiosos del seu entorn i el seu cos i alhora mimètics i aprenen copiant als altres humans que tenen al voltant. Aquest mètode d'aprenentatge es reforça en ambients on els nadons estan exposats a altres infants d'edats diverses on a traves de la mimetica i el joc aprenen entre ells (Montessori XX). Basat en la creació lliure, el joc representa una oportunitat per promoure una forma diferent i creativa de resoldre problemes (Simarro, 2016). Aquestes reflexions són presents a la metodologia d'aprenentatge de Maria Montessori, Jean Piaget, i John Dewey entre d'altres (Montessori, Piaget & Dewey).
El biòleg i premi Nobel François Jacob ens introdueix en el seu famós assaig del 1977 "Evolució i Tinkering", en la noció de tinkering "la natura és una "tinkerer", i no una inventora" donant llum a la forma en la qual la natura a través de l'evolució fa bricolatge. La natura funciona per prova i error amb material immediatament a l'abast, tot conduint a la reordenació d'elements existents de manera que poden adquirir noves funcions.
La ciència, afegia Jacob en aquest mateix article, es diferencia pel seu compromís amb l'experimentació i el seu procés de crítica i revisió. Tinkering és una part fonamental de com la natura evoluciona i com els humans desenvolupem la nostra trajectòria d'aprenentatge al llarg de la vida.
"Low Tech" i "Open Source"
No és necessari un laboratori de fabricació digital o un espai maker per aprendre enginyeria, ciència i tecnologia a l'aula. Avui les eines i coneixement disponibles de "low tech" i "open source" ens permeten apropar l'alumnat a conceptes de ciència i tecnologia avançada des de l'ús de materials i objectes quotidians i accessibles.
Un clar exemple del que la creativitat humana és capaç és l'inventor de joguines d'origen Indi, Arvind Gupta. En Arvind ens recorda que tots els nens i nenes neixen científics. Des de fa més de quaranta anys inventa joguines a partir de deixalles i materials quotidians, ha realitzat més de tres mil tallers d'activitats científiques per a nenes i nens i guanyat nombrosos premis nacionals i internacionals. És autor de nombrosos llibres disponibles en anglès, hindi i altres llengües índies, incloent-hi Little Toys, Amazing Activities, Science from Scrap i Science Skills & Thrills: The Best of Arvind Gupta. Low-Cost Equipment for Science and Technology Education, disponibles en format digital a través de la UNESCO.
TED: https://www.ted.com/talks/arvind_gupta_turning_trash_into_toys_for_learning
Llibres:
Un altre pionera del low tech es la Susan Klimczak que va ser la impulsora al costat de Mel King, activista africa america, del South End Technology Center (SETC), el primer laboratori de fabricació digital (FabLab) fora del Massachusetts Institute of Technology gràcies a una subvenció de la National Science Foundation (NSF).
Al seu laboratori on els recursos no eren abundants la Susan va desenvolupar activitats al voltant de low tech amb costos totalment ajustats a la realitat dels seus recursos. Un exemple interessant de com maximitzar els recursos es l’activitat d'escultures cinètiques on amb cinta conductiva, un microprocessador (attiny85), un soldador es poden crear plaques d’electrònica de molt baix cost (1 €).
La Susan Klimczak es exdirectora d’educació al SETC, organitzadora del programa Learn 2 Teach, Teach 2 Learn de Boston, MA (EUA). Apassionada per implicar els joves i adolescents en les possibilitats creatives de l’enginyeria i la tecnologia. Llicenciada en Enginyeria Elèctrica, màster en Educació Ambiental i màster i doctorat en Aprenentatge i Ensenyament per la Harvard University Graduate School of Education.
https://fablearn.stanford.edu/fellows/blog/attiny-adventures-exploring-mysteries
Un altre finestra al mon del “low tech” són la xarxa de Community Science Workshops (Curt Gabrielson): https://www.youtube.com/user/GreenfieldCSW
Les activitats de baixa tecnologia i alta ciència continuen sent la millor finestra perquè la gent pugui conèixer el món a través de l’experiència directa. Durant la pandèmia, el Greenfield Community Science Workshop va desenvolupar, empaquetar i distribuir més de 60.000 kits amb aquest tipus d’activitats, acompanyant-los amb vídeos explicatius bilingües, per a la població majoritàriament immigrant de la vall de Salinas, al centre de Califòrnia.
Al Cesire* Generalitat de Catalunya centre de recursos pedagògics de la Generalitat de Catalunya disposa d’un kit de Tinkering (maletes pedagògiques) amb eines i materials fungibles per aprendre conceptes de ciencia complexos tot jugant i trastejant. CRP les escoles poden utilitzar a les aules. El kit de Tinkering inclou:
https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1ss0HJ4MLjhR-mi3uRIVRfuB63Gd0D75U
Leah Buechley a la introducció del llibre Tinkering del Science Center de San Francisco Exploratorium Tinkering Studio ens recorda les dues pràctiques crucials en l’art de trastejar (tinker), retenir la esencia de aprendre jugant. Leah es una gran crítica del món Maker totalment masculinitzat i materialista (VIDEO HERE). La seva passió és com apropar a les noies a la tecnologia a través de materiales que tradicionalmente han estat de més interès per elles. La visió de gènere i la coeducació és al cor de la seva pràctica UNA MICA AQUI MES.
Ryan Jenkins Wonderful Idea & Co.
El llibre el art de Tinkering del Tinkering Studio allotjat al Museu de la Ciencia de San Francisco, Exploratorium
Cristina Simarro Thesis mention basic
The Art of Tinkering
Thinking with your hand and learning while doing Karen Wilkinson & Mike Pietrich
Invent to Learn
Making, Tinkering, and Engineering in the Classroom
By Sylvia Libow Martinez & Gary Stager
Gever Tulley “Intrinsic, meaningful learning” i 50 cosas perilloses que hauries de deixar fer als teus alumnes.
Treballar amb els alumnes les competències des dels seus interessos permet desenvolupar els valors intrinsics que els motiven i encaminen en el camí de l'aprenentatge al llarg de la vida. Questionant, fent i aprenent de l'experiència és essencial en l’aprenentatge i desenvolupament cognitiu humà (Dewey, Montessori, Papert, Martinez & Stager) i forma part de la manera en que construïm significat i ens desenvolupem cognitivament.
L’aprenentatge que es construeix mitjançant l'experiència, la prova i error s’anomena Construccionisme i va ser encunyat per en Seymourt Papert derivant del Constructivisme del gran pedagog Suis; Jean Piaget.
Papert va definir una teoria de l'aprenentatge, el Construccionisme, que conté la clau per entendre el potencial educatiu del Tinkering i Making: l'aprenentatge com una reconstrucció més que com una transmissió de coneixement, i la idea de que l'aprenentatge és més eficaç quan part d'una activitat que experimenta l'aprenent al construir un producte significatiu, per a ell.
El Construccionisme de Papert porta la teoria constructivista piagetiana un pas més enllà cap a l'acció tot pensant amb les mans. Tot i que l'aprenentatge passa dins del cap de l'alumne, es produeix de manera més fiable quan l'aprenent es dedica a una activitat personalment rellevant que fa que l'aprenentatge sigui real i es pot compartir i aplicar-lo a situacions noves i complexes.
Reconeix que el poder de fer alguna cosa prové de la pregunta o impuls de l'aprenent i no s'imposa des de l'exterior i com diu Sylvia Martinez «Pretén alliberar els alumnes de la seva dependència de ser ensenyats. Això és molt més que un aprenentatge pràctic»
A Catalunya aprendre mitjançant l'experiència enfonsa les seves arrels en la primera dècada del segle XX quan Ferran Alsina, tècnic textil, director del Vapor Vell inspirant-se en el model d’institucions germàniques com la Urania de Berlín o el Deutsches Museum de Munich, crea a la muntanya del Tibidabo, junt a l'abaixador del funicular de l'Observatori Fabra, el Laboratori de física Experimental La Mentora precursor dels moderns centres de ciència bassats en «Mans, ment i emocions»
El laboratori reunia l’instrumental científic i tecnològic que Alsina havia anat adquirint o fabricant pels seus propis experiments. Eren objectes relacionats amb els àmbits de l’electricitat, la mecànica, l’òptica, la pressió, l’acústica i el magnetisme; des d’un aparell de raigs X fins a un piròmetre, l’únic que hi havia a Espanya.
L’objectiu de la Mentora era, essencialment, apropar la ciència als ciutadans, però sobretot a nois i noies que podien fer i viure una recerca autèntica experimentant, amb instruments reals fenòmens reals de física clàssica.
Pero si dirigim la mirada una mica més lluny Albert Einstein, afirmava sobre la seva educació infantil a una escola Pestalozzi: "Em va fer adonar clarament de la superioritat que és una educació basada en l'acció lliure i la responsabilitat personal sobre aquella que confia en l'autoritat externa."
Aprendre per experiència situa a l'alumne al centre de l’acció i crea entorns on s’aprèn de manera autònoma, generant significat a partir de construir el coneixement (Edith Ackermann), fent confluir, Ment, Mans i Emocions.
Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, amb la Mentora (dreta) i l’estació del funicular, actualment clausurada (L. Roisin).
Laboratori de física experimental Mentora Alsina: Taules i demostracions experimentals de física amb l’instrumental científic i tècnic.
El llibre de caire divulgatiu pràctic Noves Científiques de Ferran Alsina presenta experiments pràctics i enginys per aprendre fent.
Ferran Alsina, Novas Científicas (Henrich, 1904)
Novas Científicas, Figura 23.
Avui es pot visitar i fer un tasteig del que va ser el primer laboratori de física experimental a Catalunya al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.
Laboratori de física experimental Mentora Alsina Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Laboratori de física experimental Mentora Alsina Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Maker Education Social Hack
El programa MESH (Makers Education Social Hack) és una iniciativa de SokoTech dirigida a formadors i formadores que treballen amb joves en programes per a la inclusió social. Persegueix engegar una experiència escalable a biblioteques, ateneus, centres cívics, escoles i altres equipaments públics o privats. Consisteix en un programa formatiu en línia i d'accés universal basat en la filosofia Maker i les eines ètiques de codi obert. A partir de la fabricació digital i el prototipat ràpid cerca generar entorns d'aprenentatge emancipadors per a joves.
Cadascuna de les càpsules de coneixement següents ha estat desenvolupada per referents en l'educació Maker i la inclusió social.
El nostre objectiu és que cada formador o formadora aprengui a través d'aquests 9 mòduls i sigui capaç de despertar interessos, passions i fortaleses en els joves, posant al seu abast les últimes tecnologies, coneixements i habilitats que els permeti dur a terme un projecte d'interès per a ells i la seva comunitat.
MESH arrenca amb un pilot en col·laboració amb la Fundació Pare Manel als barris de Verdum i Roquetas (Barcelona) i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
SokoTech és una plataforma de continguts que va néixer a una fàbrica de xocolata convertida en un laboratori d'innovació social digital. El laboratori format per un equip multidisciplinari que treballava apassionadament en el disseny i la implementació d'idees, programes i esdeveniments en la intersecció de l'art, la ciència i la tecnologia. Al llarg dels darrers anys ha implementat nombroses activitats per a la inclusió social, la filosofia STEAM i les experiències d'aprenentatge.
Conclusió:
Questionant, fent i aprenent de l'experiència és essencial en l’aprenentatge i desenvolupament cognitiu humà (Dewey, Montessori, Papert) i forma part de la manera en que construïm significat i ens desenvolupem cognitivament. El constructivisme i construccionisme estan al centre de la pràctica per experiència on l’alumne de manera autònoma genera significat a partir de aprendre de l'experiència.
El llibre “La Infancia de las Vanguardias: Sus Profesores desde Rousseau a la Bauhaus” d’en Juan Bordes dedicat “als mestres que ens varen ensenyar a pensar i crear”. En essència sou aquests mestres i figures que canvien les vides de les persones, no hi ha res més valuós a la trajectòria educativa d’un infant i jove que aquell mestre que transmet la seva passió pel coneixement i desperta la curiositat i el gaudi intel·lectual.
És per això, que la millor inversió que podem fer en l'educació, és recolzar i confiar en els mestres perquè puguin desenvolupar la seva pràctica i que no ens centrem en continuar afegint complexitat en forma de maquinari (smart tvs, tablets, impressores 3d, etc.) quan el que els mestres i alumnes necessiten menys distraccions i tornar als basics. La formació i recolzament al professorat més aviat que en ginys i maquinaria.
Mestres com Froebels, Pestalozzi, Montessori ens recorden que quan tornem als orígens i aboguen per una educació basada en els pilars de l’observació, l’experimentació, la reflexió i el pensament crític desenvolupem un dels recursos més importants com son la paciencia, la resiliencia, i sobretot la confiança en un mateix per equivocar-se i aprendre les lliçons mes valuoses del error.
Amb una tesi sobre els grans moviments artístics i la influència que va tenir la seva educació en les seves arrels a mestres com Froebels trobem no anant més enllà del Parc de la Ciutadella on es troba el Institut Escola Jacint Verdaguer que varen cultivar ments creatives com Maria Capmany, Oriol Bohigas, etc.
És per això que en comptes de invertir en maquinari hauriem d’invertir en les persones, els mestres i alumnes. En un món en rapid i constant canvi és essencial generar espais d’aprenentatge on l’observació, experimentació i reflexió situïn a l'alumne al centre i desenvolupin les habilitats crítiques per resoldre reptes i desenvolupar una paciència infinita per mai tirar la tovallola.
Federico Tobón a MUST :)
Bibliografia:
Bordes, J. (2007). La Infancia de las Vanguardias: Sus Profesores desde Rosseau a la Bauhaus.
Buckley, L. (XX)
Martinez, S., & Stager, G. (2013). Invent to learn: Making, tinkering, and engineering in the classroom. Torrance, CA: Constructing Modern Knowledge Press.
Robinson, K. (2006). Do Schools Kill Creativity? [Video]. TED. Retrieved from https://www.ted.com/talks/sir_ken_robinson_do_schools_kill_creativity
Simarro C. (2019) El paper del tinkering en l'educació stem no formal
Simarro C. y Couso D. (2016) Análisis de una actividad tinkering en el marco de la educación STEM. Comunicación y Pedagogía 291-292, 65-7.
Tesconi, S. (2018). El docente como maker: la formación de profesorado en making educativo. Universidad de Barcelona, Departamento de pedagogía aplicada.
Slavin, R. E. (1987). Mastery learning reconsidered. Review of Educational Research, 57(2), 175-213.
Web:
http://arvindguptatoys.com/toys-from-trash.php
https://www.exploratorium.edu/tinkering
http://www.museoscienza.it/tinkering-eu3/
Add reference to the Novas Científicas, Alsina, Ferran.
https://historiesdebcn.com/mentora-alsina-el-primer-museu-de-la-ciencia/
https://mnactec.cat/en/exhibition-detail/mentora-alsina-experimental-physics-laboratory
Vossoughi, S., & Bevan, B. (2014). Making and tinkering: A review of the literature. Retrieved from
http://sites.nationalacademies.org/cs/groups/dbassesite/documents/webpage/dbasse_089888.pdf
https://serveiseducatius.xtec.cat/segarra/wp-content/uploads/usu1148/2021/12/TE-a-STEM_V2.pdf